Al nord-est del nostre municipi es troba una casa pairal bastida al segle XV-XVI que a l'any 1994 es va habilitar com a casa de turisme rural, anomenada Masia els Botins.

Actualment disposa d'àmplies sales i un gran baluard exclusiu per als hostes, molt adient per a reunions familiars i d'empreses. A la part davantera hi ha un gran pati amb l'entrada principal amb dovelles i unes parets mestres d'un metre de gruix que van ser reconstruïdes l'any 1817.

La Masia els Botins té unes hectàrees dedicades al conreu de la vinya. Durant l'época de la verema, els hostes estan convidats a collir raïm juntament amb els propietaris i a visitar els cellers on s'elabora el vi i el cava.

Per a més informació : Web de la Masia els Botins

   Cal Puig

Cal Puig és un edifici de grans dimensions, situat al carrer Major, al bell mig del nucli urbà. És una masia, bastida al segle XVII (entre el 1665 i el 1669) i composada de planta baixa, pis i golfes. AL primer pis, hi ha adossat un terrat amb balustrada sostingut per contraforts adossats a una de les façanes laterals, amb balustrada de maons. A la façana principal, hi ha un gran portal adovellat que dóna accés a les dependències dels masovers i un portal de punt rodó emmarcat de maons, amb un escut al capdamunt, que dóna accés a l'habitatge.

Aquesta casa sempre ha estat de la família Puig. Malgrat això, des de fa uns cent anys la casa s'anomena també Cal Vallès, a causa d'uns masovers que hi va haver que es deien així.

   Cal Montserrat i Ca la Mília

Al carrer Migdia es troben dos edificis de característiques similars del segle XVII, constituïts per planta baixa, pis i golfes, dels quals destacaquen els finestrals de pedra picada de tradició renaixentista de les façanes.

A Cal Camilo, nom pel qual es coneix també Cal Montserrat, es troben dos finestrals al primer pis amb motllures guardapols. Un d'ells està datat del 1620. El de la dreta, d'arc conopial, té la motllura sostinguda per mènsules esculturades.

Els tres finestrals de Ca la Mília, més senzills que els anteriors, també presenten motllures guardapols.

   Cal Ferret

Cal Ferret és una gran casa de tres plantes, totes amb les mateixes dimensions (uns 240 metres quadrats per planta).

Es creu que fou bastida al segle XVII i els seus propietaris han estat per moltes generacions la família Ferret.

Als baixos hi havia l'habitatge del masovers; al primer pis, el dels propietaris; i a dalt, les golfes on s'acumulaven els fruits obtinguts del pagament dels contractes de parceria.

També pertanyien a la casa els pins que hi ha al davant (anomenats Pins de Cal Ferret). Actualment, aquests terrenys pertanyen a l'Ajuntament i s'utilitzen per celebracions de diverses festes o trobades.

   La casa del Pont

La casa del Pont està situada quasi al mig del terme municipal, en un terrer isolat, envoltada de camps de conreu. És una de les masies més antigues del terme, avui centre de l'explotació vitivinícola Companyia Internacional de Grans Vins (Cigravi).

És una edificació de planta baixa, pis i golfes de tipus basilical molt senzill, amb un gran portal d'entrada de punt rodó adovellat. Al pis superior, hi ha una finestra balconera amb el marc de pedra motllurat.

Davant de la masia han estat edificades les instal·lacions de la firma Cigravi on la família Giró Ribot, conjuntament amb la firma Piper Heidsiech, de la comarca de la Champagne, han creat una empresa modèlica, equipada amb les més modernes tècniques per a l'elaboració del cava.

   Baldús

La casa de Baldús està situada al nord-oest del municipi, a la vora dels Pujols. És una casa pairal de gran dimensions bastida al segle XVII, amb afegits posteriors com el baluard lateral, que és del segle XIX.

És una casa construïda en desnivell, cosa que fa que les plantes no siguin homogènies a tot arreu. En general consta de tres plantes: baixos, pis i golfes. Al davant hi ha un gran pati des d'on es pot veure l'entrada principal amb dovelles.

Des de finals del segle XVII ha estat propietat de la família Janer, que des del 1981 es dedica a l'elaboració de cava i vins de la firma Jané Santacana.

   Cal Gustems i el Pou del Glaç

Tocant a la riera de Can Cartró, i dintre les propietats de la masia de Cal Gustems, es troben les restes d'un antic pou del glaç, lamentablement en bastant mal estat de conservació. Aquesta curiosa construcció, per altra banda no gaire freqüent al Penedès, és un bon record d'una activitat pre-industrial que va perdurar en alguns punts del Principat fins a les acaballes del segle XIX, però de la qual avui ben poc es coneix.

Cal, en primer lloc, remarcar que l'aprofitament de la neu i el glaç com a elements de refresc i conservació d'aliments era ja conegut i emprat en el temps dels grecs i dels romans i, tal vegada, fins i tot de temps anteriors. Al llarg de l'edat mitjana fou considerat un producte de luxe únicament a l'abast de reis i nobles.

El seu consum generalitzat no es va produir fins a la segona meitat del segle XVI. Fins aleshores, el gel era utilitzat per conservar aliments, bàsicament fruita i peix, beure fresc i poder consumir alguns productes en aquells temps selectes com l'orxata i els gelats. A més a més de la conservació d'aliments, el gel era emprat amb fins medicinals per combatre la febre, tallar hemorràgies i perque tenia efectes antiinflamatoris i analgèsics. Això feia que molts municipis tinguessin els seus propis pous de glaç i en reglamentessin la distribució i comercialització.

Un pou de glaç era una excavació soterrània generalment circular, feta, la majoria de vegades, amb parament de pedra seca, i en alguns casos amb les pare recobertes de rajola, on era emmagatzemat el gel o el glaç produït a les geleres (basses naturals o artificials) situades garirebé sempre a poca distància del pou. El fons o base del pou era de terra i, sovint amb un regatell que servia de desguàs. El pou es tancava amb una coberta exterior de volta semiesfèrica amb dues o tres obertures. Aquestes tenien la finalitat de permetre l'accés al personal que hi treballava i l'extracció dels blocs de gel mitjançant una politja. Algunes vegades hi havia altres obertures al nivell de l'arrencada de la volta. Les dimensions més usuals dels pous de glaç eren de 8 a 9 metres de diàmetre, una fondària de 9 a 11 metres i un gruix de paret de 60 centímetres.

El glaç acumulat a les basses era tallat en blocs d'un gruix aproximat de 20 centímetres, que es baixaven al pou per les obertures de la bòveda amb corrioles. Els "col·locadors" anaven fent capes successives de pans de gel entre les quals es posava un gruix de palla per evitar la compactació dels blocs. A cada capa, entre bloc i bloc, es posava gel picat amb la mateixa finalitat. Un cop ple el pou, es tancaven les obertures exteriors amb lloses o bé una porta de fusta.

   Ca la Sió

Actualment conegut com la Rectoria, aquest edifici destaca per la composició de la seva façana noucentista. Construïda aproximadament al 1920, conserva la tradició modernista, que en ambients rurals perdurà fins ben entrat el segle XX.

La casa dels Botins està situada al nord-est del nostre municipi, envoltada de camps de conreu, en especial vinya. És una casa pairal bastida al segle XV-XVI amb afegits posteriors.

A partir de l'any 1993, aprofitant la grandària del celler es va obrir un restaurant anomenat Mas Botins, on es pot degustar un menú compost de pa torrat amb embotits i graellada (carn, conill i botifarra), d'entre altres coses.