Aprofitant el terreny cedit pel Bisbat de Barcelona per a l'obra de la nova Casa de la Vila, es va construir darrera d'aquest edifici, en l'espai que ho va permetre, una pista polisportiva de mides i condicions reglamentàries per a la pràctica de voleibol i del bàsquet.

El municipi disposava a la segona meitat del segle XIX d'una escola pública de primera ensenyança.

Des del curs 1865-1866 fins als voltants de 1910, es va fer escola a l'edifici que estava situat al costat de la rectoria i on tenia també les seves dependències l'Ajuntament. Durant algunes temporades, els nens i nenes del poble van rebre classes a la Torre de cal Galup, ja que l'esmentat edifici escolar es trobava en molt males condicions.

La llar d'infants municipal començà a funcionar l'any 1979.

Nasqué com a resposta a les demandes dels pares i les mares que necessitaven un espai on els seus fills poguessin estar atesos i alhora rebre una educació integral. Un altre dels objectius era el de propiciar la continuïtat dels nens i les nenes a l'escola pública del poble.

En un primer moment la llar s'ubicà en un petit espai dintre de l'escola. En aquest primer curs de vida hi assistiren un total de cinc infants i la persona responsable era la Montserrat Centelles, que se n'ocupà fins al 1988.

A l'any 1990, Montserrat Raventós agafà la responsabilitat com a educadora, moment en que s'habilità l'antiga casa del mestre com a local per a la llar d'infants, cosa que va provocar un canvi qualitatiu important.

L'any 1918 es tancà el cementiri vell que estava molt ruïnós. Aquest es trobava al mig del poble, tocant a l'església, dins la sagrera i de cara a la plaça Major (avui plaça de Catalunya).

Els difunts, al llarg de cinc anys, foren enterrats al cementiri del poble veí de la Granada, construït recentment als afores de la població (a causa d'una ordre del Govern Civil on s'explicava que per raons d'higiene, tots els cementiris que es trobaven dins el nucli urbà s'havien de construir una mica apartats del poble). En aquella època, tots els cementiris estaven construïts al costat de l'església.

Al 1923, a Santa Fe es construí un nou cementiri municipal i parroquial a uns 250 metres en direcció a llevant.

Tots els ciutadans que tenien algun difunt al cementiri vell van poder-se comprar un nínxol al cementiri nou i traslladar-hi les restes dels seus difunts abans d'acabar d'enderrocar el cementiri vell. Per a tothom a qui no va interessar aquest canvi, van obrir una fossa comuna al cementiri nou per posar-hi les restes dels difunts.

La deixalleria és un servei municipal on podem portar gratuïtament els materials de les nostres deixalles que són recuperables o bé problemàtiques per al medi ambient.

Els materials recuperables: el paper, el cartró, el vidre, la roba i el calçat, les restes de l'esporgada... Alguns es pod`an reutilitzar i d'altres s'hauran de reciclar.

Els materials problemàtics: les pintures, els vernissos, els esprais, els fluorescents, les bateries, els olis del cotxe... Es tractaran específicament per evitar els efectes negatius sobre la salut i el medi ambient que provoques si s'incineren o si s'aboquen.

El 23 de Gener del 1999, el president de la Generalitat Jordi Pujol, va inaugurar la primera fase del Centre Cívic "Salvador Benach", un modern i ampli equipament sociocultural que va suposar una inversió de 43 milions de pessetes (finançat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i el mateix ajuntament de Santa Fe).

En el mateix acte d'inauguració i després de descobrir una placa commemorativa de la diada, i de la benedicció del rector de Santa Fe, mossen Julià Altet, el president de la Generalitat va referir-se a la figura del regidor, president del Centre Cultural i Recreatiu i Jutge de Pau de Santa Fe, Salvador Benach, com a exemple d'una persona compromesa amb la comunitat : "Celebro que aquest centre porti el nom d'una persona que, justament va dedicar energia, passió, il·lusió i generositat per al seu poble".

Un cop acabats els parlaments que van precedir la inauguració del nou centre, el drac "el Parellot", l'esbart dançaire del Pla del Penedès i els menuts capgrossos de Santa Fe, van obsequiar a la munió de gent que s'havia acostat a l'acte amb diversos balls i dances.