|
|
 |
 L'Església abans de la Guerra Civil |
 La façana estava decorada amb portal de frontó rodó partit en dues columnes de pedra adossada una a cada cantó del portal, que ens permetia a través d'una escalinata molt ampla, accedir fins a l'atri. Al mig de la façana, un ull de bou o rosetó, per donar claror, coronat per un campanar d'espadanya, amb la mateixa amplada que el peu de de la façana, i quatre arcades per a les campanes. Al cantó, dret la rectoria; i al cantó esquerre, el cementiri vell.
Per dins, l'església era construïda per una sola nau amb forma de creu, amb capelles fondes romàniques i molt antigues a cada costat. Abans tot el conjunt de l'església era romànic, però després, suposadament al 1672 segons la data de la façana, fou transformada en gòtica, especialment tot el que és meitat cap amunt fins al sostre, amb arcades de pedra que formaven autèntiques palmeres i volta estrellada. L'altar major era d'estil rococó, policromat, amb Santa Fe verge i màrtir de tall, construïda amb una soca de figuera, al bell mig. Al costat dret, Santa Llúcia verge i màrtir i, al costat esquerre, Sant Pau Apòstol. A sobre de Santa Fe, en una capella que arribava al sostre, hi havia una imatge molt antiga i vella que tothom deia que era Sant Bru, però que es creu no era altra que la imatge de Santa Maria o la primera imatge que hi va haver quan es va construir l'església, al segle XII, tal i com especifica la traducció del testament de Guillem de la Granada datat del 21 de juny de 1198: "Deixo per la redempció de la meva ànima i la dels meus parents i de tots els seus fidels difunts, deixo la meva casa de Santa Fe, amb tota la seva Quadra i les seves pertineces, en poder dels meus mermessors, és a dir: Bernat de Castell Esperal, Bernat de Papiol i també Albert de Pierola, perquè facin edificar una església en honor de Déu i de la Beneurada Maria : perquè venguin o permutin la predita casa amb totes les seves pertinences i facin la predita església, allí on en altre lloc segons creguin millor els meus mermessors, amb els 300 murabetins que ha de donar Guillem de Tarragona pel Castell de Foix. I els prego, a dits mermessors, per la meva amistat, i pel parentiu i per benvolença, que facin dita església i la dotin d´un clergue que pregui per la meva ànima i per la dels meus parents i per tots els fidels." |
 En entrar a l'església, a mà dreta, es trobava l'altar de sant Isidre, d'estil clàssic. La imatge de Sant Isidre, de talla policromada, tenia a cada costat sant Roc i Sant Sebastià. Al mateix cantó tocant al presbiteri, l'altar de la Mare de Déu del Roser, d'estil neoclàssic, amb la imatge de la Mare de Déu del Roser de pedra, asseguda, amb l'infant Jesús assegut sobre el genoll esquerre. A cada costat hi havia Sant Pancràs i Santa Rita. A l'entrar a l'església a mà esquerra, a primer terme es trobava el baptisteri amb una pica amb peu de copa del segle XIII. Seguint pel mateix cantó es trobava un retaule treballat amb espart, molt ben teixit, del segle XII, pintat amb figures de l'època molt vistoses, format sis quadres sobre l'espart que representaven els martirs de Santa Fe. Al quadre del mig, més gran que els altres cinc, destacava la venerada imatge de Santa Fe pintada fins a mig cos amb una ploma en llurs mans. Pel mateix cantó de l'esquerra es trobava la capella del Santíssim. Al fons de la capella hi havia un altar i en un xic d'escalinata, la creu del Sant Crist, amb cabells naturals, la corona d'espines i el falder de tela d'organdí, sostingut per uns cordons daurats amb borles daurades penjant. Als seus peus, la imatge de la Mare de Déu dels Dolors, vestida de vellut de seda negra, amb brodats de plata i or, amb la corona de plata amb raigs i estrelles, i aguantant amb les seves mans, una tovallola de tela blanca amb puntes de coixí al voltant. Tocant a la taula de l'altar es trobava el sagrari amb el Santíssim Sagrament. Al sostre de l'església, format dues parts d'arcades de pedra i al recte dels altars, a cada cantó es trobaven (encara avui es conserven) dos plafons rodons amb imatges en relleu de pedra representant l'Anunciació de Maria. A l'entrada de l'església i a mà dreta es trobava una pica beneitera (que encara es conserva) de pedra molt antiga (segle XVI o XVII) i tocant a la pica, hi ha una escala de cargol que dóna al cor i pujant més amunt, al campanar. Dintre la sagristia, a mà esquerra de l'altar major, s'hi trobava els ornaments sagrats i objectes de valor guardats en una caleixera i en una vitrina. Davant de l'altar major hi havia unes sepultures, amb llurs làpides escrites amb lletres enfonsades en llatí, en que es creu que hi havia sepultats alguns frares del convent que hi havia al carrer Major (avui carrer Migdia), més concretament a les terres de Cal Montserrat. |
|
L'Església durant la Guerra Civil |
 El 18 de juliol de 1936 el general Franco va comandar l'alçament a tot Espanya contra la República. Era un diumenge. Però l'endemà, dia 19, el Govern Republicà, legítimament constituït, va respondre. Començava una guerra que duraria tres anys. A Catalunya tot va canviar: només es pensava en la lluita. S'acabaren les festes majors, els actes religiosos, les misses, les festes populars, etc. A Santa Fe del Penedès va arribar la mala saba de la guerra el dia que es presentà un camió carregat de milicians armats per cremar l'Església. Aquests van començar ràpidament traient els bancs, les cadires, els sants, enderrocant els altars i moltes altres coses de valor, deixant l'església completament despullada. Al capvespre els milicians van calar foc a la pila que havien fet.  Va ser una tragedia per a tota la gent, ja que veien cremar tot el que veneraven i estimaven, fins i tot la seva patrona Santa Fe. Les úniques relíquies que es van poder salvar de la crema van ser la Sagrada Relíquia de Santa Fe, peça fonemental i irrecuperable, també la Custòdia, dos calzes de plata, un copó de plata treballada, una bacina, l'incenser, dues patenes, una creu de plata i altres petits objectes de no tan valor. El poble es va cobrir d'una gran boira de fum, que donava molta coïssor als ulls. Després, passats uns mesos, vingueren dies cruels, la guerra començava a fer acte de presència al nostre poble amb llàgrimes, penes, angoixes, sofriments, ... L'any 1937 vingué una altra vegada un camió carregat de milicians armats, dient que volien les campanes de l'església per fer metralla per a bombes. Pujaren al campanar i amb molt treball les van tirar de dalt a baix. Les campanes caigueren tocant els seus últims sons i en topar contra el terra, deixaren un senyal que encara avui dia es pot veure. Aquella maleïda guerra va durar tres anys, del 18 de juliol de 1936 fins a l'1 d'abril de 1939, amb la victòria de Franco. |
|
L'Església després de la Guerra Civil |
 Després de la Guerra Civil, la façana de l'església de Santa Fe del Penedès i també les parets de l'interior es van reconstruir tal i com havien estat abans. Només faltaven les campanes. Es va obrir l'església per al primer culte el diumenge dia 27 d'agost del 1939, amb la celebració de la primera comunió dels infants, alguns una mica grandets pels tres anys passats en guerra. L'església es va arreglar una mica per sobre, es van tapar forats, esquerdes, es van treure teranyines i es va aplanar la taula de l'altar major amb guix per tal de poder celebrar missa asiduament. Uns mesos després es féu una capella a la paret de l'altar major per posar-hi una imatge de Santa Fe, regalada per la família Gómez-Puig. Durant els quatre anys següents, 1940, 1941, 1942 i 1943, només se celebraren cinc misses a l'any: per Sant Sebastià, al gener; per la primera comunió, al maig; per la festa de Sant Roc, a l'agost; per la Festa Major, a l'octubre; i per la diada de la Puríssima, al segon diumenge de desembre.Va ser a partir del 1943 quan es va aconseguir que l'església tornés a ser una mica més el que havia estat en el seu moment. Es van començar a celebrar misses cada diumenge, es van reunir una imatge del Sant Crist (regalada per Mª Antònia Puig i família), una imatge del Sagrat Cor de Jesús i una imatge de Sant Isidre, patró de la pagesia (regalada per Josefina Puig de Planes).  Aquest mateix any, l'Ajuntament va comprar una campana que va ser estrenada el dia de la Festa Major i que més tard va tinguer que ser restituïda per una de bronze degut a la fragilitat del material de la campana original, que s'havia arribat a esquerdar fins a dues vegades després de ser reconstruïda. Durants els anys següents es van rebre altres donatius com poden ser la imatge de la Mare de Déu del Roser (regalada per Josep Mª Vilà), les imatges de Sant Roc i Sant Francesc d'Assís (regalades per Joan Torrents i Font), la imatge de la Verge Dolorosa (regalada per Feliciana Ferret i Roca) i una nova imatge de la patrona Santa Fe (regalada per l'Agrupació Artística de Santa Fe del Penedès). |
|
L'Església a l'actualitat |
 El 29 d'abril del 2000 es va inaugurar les obres de restauració que es van dur a terme a l'interior del temple parroquial de Santa Fe. En la inauguració i va participar (per primera vegada d'ençà del seu nomenament, del cardenal-arquebisbe de Barcelona Ricard Maria Carles, qui va presidir l'eucaristia acompanyat del rector de la parròquia, mossèn Julià Altet. Els treballs de condicionament de l'església parroquial van consistir, bàsicament, en el repicat i posterior arrebossat de les parets laterals (atès el seu elevat grau d'humitat), sostre (reparació d'esquerdes i pintat posterior) i terra, que va caldre aixecar en la seva totalitat per guanyar el desnivell que hi havia des de l'entrada fins a l'altar major. D'altra banda, també es va fer altres feines importants, com el sosteniment de la volta del cor, on es va haver de substituir una gran biga de fusta força malmesa pel pas dels anys, per un entramat de bigues de ferro. Així mateix, també es van realitzar uns petits serveis a l'interior de la sagristia i la portada d'aigua a l'església, a la vegada que es va obrir un finestral en una paret lateral, a l'altura d l'altar major, per tal d'aconseguir major lluminositat a l'interior del temple. Entre les diferents feines de fusteria efectuades destaca el revestiment de tota la porta principal i la construcció d'un nou cancell.  Un cop es van enllestir els treballs per part de fusters i paletes, es va passar al pintat de tota la part interior de l'edifici, així com la remodelació de tota la instal·lació elèctrica. Finalment es va col·locar un rellotge i es va electrificar el toc de les campanes. El 6 d'octubre del 2001 es va beneir i inaugurar la primera fase de construcció de l'orgue de Santa Fe (amb 171 tubs dels 311 que havia de tenir un cop acabada la segona fase de construcció), construït íntegrament per l'organista de la parròquia, Isidre Vallès. Durant la festa celebrada en l'acte, l'organista Jonatan Carbó va tocar alguns temes (Sonata núm.67 en Re major de P. Antoni Soler, Meditació sobre la cançó de Bernat Röwenstrunck, Preludi coral op. 122/8 de Johannes Brahms, ...), sempre acompanyat per la soprano Neus Calaf, Jeús Salius en l'oboè i Miquel Benito en la flauta de bec. El 6 d'octubre del 2002, es va celebrar el primer aniversari de la inauguració de l'orgue (ara amb 255 tubs construïts). Durant la festa celebrada en l'acte, l'organista Jonatan Carbó va tocar alguns temes (Pastorella de Johann Sebastián Bach, Petite pastorale de printemps de Felix Moreau, ...), sempre acompanyat per Miquel Benito i Eulàlia Galofré en la flauta de bec i per Jesús salius en l'oboé. |
|
|
