A principis de Març del 1992, el president de la Generalitat, Jordi Pujol, acompanyat de la seva esposa, Marta Ferrussola, i d'un gran seguici de periodistes barcelonins i estatals, van arribar a Santa Fe, per participar en el sopar de començament de campanya de Convergència i Unió. Al sopar van anar-hi més de dues-centes cinquanta persones, comptant la gent del poble i personalitats aconvidades (el delegat del Govern, Joan Raventós, els diputat a Madrid Antoni Casanovas, ...).

Jordi Pujol, un cop acabat el sopar, i abans de marxar cap al barri badaloní de Sant Roc (on començava la campanya electoral amb l'enganxada del primer cartell), va fer un breu però concís discurs, en que destacava la importància dels petits municipis, que normalment tenien més dificultats per tirar endavant vers els més grans, però que per altra banda demostraven una vitalitat i ganes de tirar endavant encomiables.

Durant els anys 1995-1998 Santa Fe del Penedès es va convertir en l'entranyable poble de Santa Eulàlia del Penedès, centre d'acció de la popular telesèrie rodada per TV3 i dirigida per Josep Maria Benet i Jornet.

La sèrie es va emetre a la sobretaula de dilluns a divendres i va arribar a assolir una quota de pantalla de:

- Temporada 95/96: 29,7% de share i 530.000 espectadors
- Temporada 96/97: 36,6% de share i 663.000 espectadors
- Temporada 97/98: 41,6% de share i 719.000 espectadors

Per més informació : Web oficial de Nissaga de Poder

   Llocs de rodatge emblemàtics

De la població de Santa Fe del Penedès, es van rodar molts exteriors, tan de vistes generals (el poble des de la llunyania, les vinyes, ...) com de localitzacions concretes, d'entre les que destaquen:

L'Església - Sempre ha sigut la imatge més característica del poble, aquí van trascorrer totes les històries relacionades amb el Mossèn David i l'Agustina (la cartera del poble), i serà on es descubrirà el gran secret de la família Monsolís.
El Cementiri - El cementiri del municipi, on hi descansen molts personatges que han "viscut" al poble, tals com l'Àngels Estivill, l'Assumpció, ...
Cal Puig - Lloc de residència de la família Castro (l'àvia Caterina, l'Agustina, el Maurici, la Teresa, el Marçal, l'Elisenda i el Toni).
Cal Pau - Localització que va servir de residència eventual al doctor Foraster.
La pista polisportiva - Pista esportiva on el Mossèn David entrenava a l'equip de basket del poble, del que formava part el Toni Castro.

   Argument

La història es basa en una família d’importants cavistes del Penedès. La clau de tot hem de buscar-la en un passat en què les relacions incestuoses de dos germans, en Mateu i l'Eulàlia Montsolís, van donar com a fruit un nen, l'Eduard. Aquesta tragèdia fou tapada per la família, encapçalada per la matriarca, Mercè Aymerich, tot i que ella mateixa desconeixia la identitat del pare (per tant, desconeixia l'incest).

A la gent, però, se li va fer creure que l'Eduard era fill d'en Mateu amb una amant esporàdica, l'Àngels Estivill. L'Eduard és entregat en adopció als masovers de la família i és, alhora, protegit i menystingut per tots. En el decurs de la història, els intents de xantatge soferts per la parella de germans desencadenen tota una sèrie d’assassinats que culmina amb la mort de Fèlix, hereu de Mateu Montsolís, a mans de l’Eulàlia. El descobriment, per part de Mateu, d'aquest fet desemboca en un pacte de suïcidi entre els dos germans.

Suïcidi del qual tots dos s'acaben escapant, l'Eulàlia voluntàriament i en Mateu per casualitat. L’altre vessant de la història són les relacions personals i professionals entre els personatges. A la primera part, la tornada de l’hereu, en Fèlix, acompanyat d’un desaprensiu, l'Amadeu, que el té totalment dominat en benefici propi, desencadena tota una sèrie de reaccions envers els Montsolís per culpa dels seus mètodes gens humanitaris. Així mateix, les relacions entre els mateixos Montsolís es van deteriorant per culpa de l’hereu, obsessionat amb la idea d’enfonsar l'Eduard, a qui considera un rival perillós. L'Eulàlia assassinarà en Fèlix, per protegir el seu propi fill. "Nissaga de Poder" és la història d’una dona marcada pel passat, que farà l’impossible per protegir el seu fill a qui ha hagut d’estimar en silenci i amagada, fins i tot, d’ell mateix.

Després de la suposada mort d'en Mateu (a qui l'Eulàlia ha convertit en culpable de tots els crims, part dels quals ella ha comès), l'Amadeu, que ha aconseguit un increïble poder en el negoci dels Montsolís, aprofitant les circumstàncies i les coses que ha anat descobrint (amb les quals fa xantatge a l'Eulàlia) i comptant amb la col·laboració de l'àvia Mercè a la qual ha tingut totalment enganyada, és a punt de fer-se amb el control absolut del negoci familiar. Però quan tot sembla perdut per la gran capacitat de l'Amadeu per desfer-se de tots els entrebancs (arriba a assassinar a l'àvia Mercè quan aquesta es converteix en un perill per al seu poder), la seva dona, la Laia, juga un paper decisiu, estimbant-se amb el cotxe amb el seu marit i ocasionant la mort de tots dos. Les coses tornen al seu lloc amb l'Eduard, casat amb la seva cosina Abril, al front de les caves. El segrest i l'assassinat de l’Abril tornen la tragèdia al Penedès, que s’agreuja amb l’arribada de nous malvats, com la Montserrat Capdevila, una dona que a més de complicar la vida als seus, inicia una guerra amb els Montsolís, començant per l'Eulàlia.

La reaparició de l’assassina de l’Abril torna a posar en perill la vida de l'Eduard, que no ha aconseguit aixecar el cap des de la mort de la seva dona. I quan sembla que les coses van arreglant-se, fins i tot per a l'Eulàlia,que sembla haver trobat l'amor amb el doctor Vidal-Garriga, reapareix en Mateu Montsolís disposat a venjar-se de la seva germana... És també una història quotidiana de gent que viu i treballa a la comarca i que es veu reflectida en els altres personatges de la telesèrie: en Raimon i la Pilar, la família Castro, els Vilalta, en Tomàs i l'Assumpció (els masovers i pares adoptius de l’Eduard), en Pep i la Lluïsa el mossèn, l'Agustina, la penya del bar del Xato, la colla de nens...

Molts dels personatges inicials ja han desaparegut: alguns han mort(en Fèlix, l'Amadeu, la Laia, el doctor Foraster, l’àvia Caterina, la Mercè Aymerich, en Miquel Capdevila, en Sebastià...).

Els altres han marxat lluny d’aquestes terres (en Gabriel, l'Elisenda, la Mariona, la Inés, la Sílvia, l'Enric Cabanes). Els personatges entren i surten d'escena, però la terra sempre hi queda...

Durant el segle XIX i començaments del segle XX, quan s'acostava la Festa Major de Sant Pau d'Ordal, cada any venia un home a peu amb un sac, des de Sant Pau fins a Santa Fe a buscar la imatge de Sant Pau que hi havia a l'església, la posava dins del sac, se'l carregava a l'esquena i tot xino-xano la portava cap a Sant Pau d'Ordal.

Després, passada la seva Festa Major, tornava la imatge de la mateixa manera que l'havia vingut a buscar; al coll i apeu.

La mainada, quan el veien, es deien l'un a l'altre: "Ja passa l'home del sac". Potser els més petits amb un cert espant.

Durant molts segles i d'una manera especial al segle XIX, es feien pel Penedès (i per tant també a Santa Fe), una sèrie de cures, com de bruixeria.

Quan una criatura de mesos o d'un any estava herniada, es procedia a un curament molt especial.

S'havia d'esperar a la nit màgica de Sant Joan i a les 12 en punt es reunia tota la gent dins del torrent. Allí hi havia roures. Se n'obria un de jove, més o menys d'uns 60 cm de dalt a baix de la soca, i quan estava obert, es posava una falca a cada extrem de l'obertura.

També es feia una foguera controlada. Tothom seia i ho mirava silenciosament. Dos homes agafaven la criatura dels braços de la seva mare o pare, ben nua. Llavors, un dels homes que havien agafat la criatura, es posava dret davant l'obertura del roure i l'altre home davant seu amb el roure al mig, es persignaven i el que duia la criatura deia a l'altre: "Joan aquí us el dono"; i l'altre, agafant-lo a l'altre, deia: "Aquí us el deixo Pere". Això ho feien tres vegades, i una de les coses més curioses del ritual, era que els noms de pila dels dos homes havien de ser forçosament Joan i Pere.

Un cop fet això, els dos homes, saltaven la foguera (primer l'un i després l'altre) enrera tot dient: "Sant Joan Gloriós", tres vegades cada un, per acabar entregant-lo als seus pares un altre cop.

La cerimonia s'acabava ajuntant de nou el tall de roure ligat ben fort amb la robeta de la criatura perquè es tornés a enganxar.

Si el roure moria, la criatura no es curava i si el roure vivia la criatura es curava.

Era el setembre de 1976, quan una colla de veïns estava collint raïms a la vinya de cal Ramon de la Teuleria, quan esclatà una tempesta i tothom buscà refugi on pogué. Malauradament, quan en Joan Bosch col·locava els estris dins del cotxe, va caure un llamp que li produí la mort instantània. Aquest luctuós fet fou molt comentat per tota la comarca i recollit al setmanari "La Voz del Penedès" utilitzant els següents termes:

"En la mañana del pasado miércoles día 22 tuvo lugar un triste suceso, al ser alcanzado por un rayo el vecino de Santa Fe del Penedés, Juan Bosch Montserrat, de 69 años de edad, el cual, hallándose junto con otros familiares, faenando en la recolección de la vid, les sorprendió una tormenta con gran aparato eléctrico, viéndose en la imposibilidad de seguir la labor a causa de la citada tormenta, decidieron refugiarse en el vehícula automóvil que tenían en la propia viña, cuando todos estaban en el interior, el infortunado señor Bosch levantó la puerta del maletero del vehículo para acomodar algunos enseres, instante en el cual cayó fulminado por un rayo, ante el escalofrío de todos los allí presentes. Pasado el primer momento de pánico, fue trasladado a su domicilio para posteriormente darle cristiana sepultura. Nuestro más sentido pésame a familiares y amigos."